L'Orgue

ORGUE DE L'ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU

Característiques tècniques

Mestre orguener: Gerhard Grenzing
Arquitecte i disseny de la façana: Simon Platt
Data d'inauguració: 15-07-1997

2 teclats manuals de 56 notes C-g'''
1 teclat de pedal de 30 notes C-f
Transmissió mecànica penjada per a l'accionament de notes.
Transmissió mecànica per a l'accionament dels registres.
Afinació: 442 Hz a 21º C - Temperament Bach/Kellner amb modificacions.
L'orgue és una donació de la Fundació Server i Pérez a la Vila de Pedreguer.


Disposició dels registres

     

%

Cònic

Fusta

Façana

Canals Lleng.

Primer Teclat

1

Bordó Major

16'

40

 

C1-h2

   

2

Flautat

8'

75

   

x

 

3

Flauta Xemeneia

8'

40

 

C1-H1

   

4

Octava

4'

75

       

5

Flauta Dolça

4'

40

C1-g5

     

7

Dotzena

2 2/3'

40

       

6

Flabiol

2'

40

C1-g5

     

8

Ple

IV-V

75

       

9

Trompeta Real

8'

40

     

cilíndrics

Segon Teclat

15

Viola de Gamba

8'

40

 

C1-H1 comú amb bordó

   

16

Bordó

8'

40

 

C1-H1

   

17

Octava

4'

75

   

x

 

18

Tapadet

4'

40

gx4-g5

     

19

Quinzena

2'

40

c3-g5

     

20

Nasard 12ª

2 2/3'

40

       

21

Simbalet

III

75

       

22

Nasard 17ª

1 3/5'

40

       

23

Regalies

8'

40

     

cilíndrics

24

Baixons-Clarins

4'-8'

75

   

x

cilíndrics

25

Trèmul als dos manuals

           

Pedal

10

Contres

16'

75

 

C1-Dx1

x

 

11

Flautat

8'

40

       

12

Tenor

4'

40

       

13

Bombarda

16'

40

 

C1-H1

 

cònic

14

Trompeta

8'

40

     

cònic

Acoplaments

II-I

Tiples*

           

II-I

Baixos*

           

II-P

             

I-P

             
 

Total Tubs sonors 1500.
*Partició dls acoplaments entre c’ – cs’

 

L'Orgue de l'església de Pedreguer

El nou orgue fou concebut, des del seu inici, per a integrar les funcions de retaule i instrument litúrgic amb la seua presència física dins de l'església. Al principi, la ubicació darrere de l'altar major fou afavorida, però durant el desenvolupament del projecte els avantatges de la implantació actual foren cada vegada més evidents. En la seua forma final l'orgue ocupa la situació tradicional del País Valencià, lateral, aprofitant la poca profunditat del creuer nord i sonant de la forma més directa i pràctica cap als dos braços de l'església: la nau principal i la bella capella del Santíssim.

Tubs de l'orgue major
Foto: Serafín Sivera

La seua gran alçària es deu a la presència dels tubs del flautat de 16 peus (de més de 5 metres d'altura) a la façana i la superposició de la divisió de l'orgue major damunt del positiu, cosa que aconsegueix, comptant la base i la consola, una composició en tres nivells principals. Assegut al mateix nivell que l'altar major, arriba quasi fins a l'altura de les voltes. Per a articular aquest gran volum i buscar un sentit d'escala, l'element superior de la façana corresponent a l'orgue major està concebut com un orgue dins i damunt de la resta de l'instrument, amb torres en planta punxegudes que destaquen de la forma plana del nivell inferior.

Perspectiva de l'orgue
Foto: Serafín Sivera

El llenguatge arquitectònic i decoratiu utilitzat en el disseny d'aquest moble es pot caracteritzar com a classicomodern. La inspiració de la seua forma i composició deriva directament de la tradició gòtica- renaixentista- barroca, i les divisions interiors es reflecteixen en les proporcions i en els mateixos tubs empleats a la façana. L'alçària i amplària d'aquesta façana fa possible la poca profunditat de l'instrument, i s'aconsegueix així un òptim efecte sonor i visual.

Torres de pedals en xamfrà
Foto: Serafín Sivera

Aletes de fusta reemplacen les rematades tradicionals, però formen les mateixes divisions proporcionals. A més a més, gelosies de llistons fins i daurats tapen les claraboies que hi ha damunt dels tubs, on antigament foren ubicades talles. Línies fines de daurat i policromia verda serveixen per a destacar les aletes i les divisions entre muntants.

Per a rematar la identitat ibèrica d'aquest instrument, la trompeteria vola per damunt de l'organista, però a més a més volem recalcar la tradició valenciana, tan prop de la terra del famós organista del segle XVIII, Joan Baptista Cabanilles. Per aquest motiu acabàrem en xamfrà les grans torres laterals de pedal amb el flautat de 16 peus (antigament de 26 pams). Un enginy que aconsegueix accentuar l'esveltesa del moble i pel mateix motiu la seua antiguitat d'origen.

Sol i lluna
Foto: Serafín Sivera

Com a últims detalls, el sol i la lluna contribueixen com a motius simbòlics i decoratius; la resurrecció resplendent que gira i demostra la presència de l'energia i del vent. La lluna que simbolitza la nit, vençuda en la seua situació inferior per la llum del sol a dalt.

Simon Platt
Arquitecte de l'orgue

 

L'orgue: Tècnica i filosofia

L'orgue de l'església de la Santa Creu de Pedreguer es compon, amb poques paraules, de les següents parts:

Teclats
Foto: Serafín Sivera

24 jocs o registres repartits en dos teclats manuals i un de pedal. Les transmissions de les notes es fan a través de la mecànica suspesa, que uneix les tecles directament amb les vàlvules, tècnica molt apreciada ja en els orgues històrics per la pulsació sensible i fidel que comporta. L'accionament dels registres o diferents timbres, és igualment mecànic.
L'orgue és un instrument de vent i té per tant un motor-ventilador que el produeix i dues manxes amb plecs de pell que regulen l'aire i respiren com un pulmó.

Tracció mecànica de l'orgue
Foto: Serafín Sivera

El nombre total de tubs és de 1.500, hi ha de fusta i d'estany, cada un dels quals està calculat i preparat per a l'acústica de l'església de Pedreguer, i finalment ha estat acuradament ajustat a ella. El pes total de l'instrument és de 9 tones; la seua construcció costà aproximadament 6.000 hores. Darrere de totes aquestes dades tècniques, està el desig de tot un equip, de crear bellesa i harmonia: una obra d'art, que com a tal, té necessàriament la seua filosofia pròpia.

Perspectiva de l'orgue
Foto: Serafín Sivera

La creació d'un orgue és un fet únic, irrepetible i com l'instrument ha de perdurar a través dels segles tenim una altra responsabilitat, augmentada encara més pel fet de la donació directa de la Fundació Server i Pérez, entitat que comprà i regalà l'instrument a la Vila de Pedreguer.

Una obra d'art necessàriament ha de ser completa i equilibrada. Un orgue consta de múltiples detalls que precisen molta atenció per a poder jugar harmoniosament en conjunt, des del disseny de la façana al moviment subtil i segur de cada peça, el vent i la veu de cada tub.

Perspectiva dels teclats
Foto: Serafín Sivera

Estilísticament, l'orgue de l'església de Pedreguer està format tant per tècniques centroeuropees com ibèriques, el resultat musical d'aquesta simbiosi permet interpretar un gran nombre de composicions, però sobretot el nostre instrument vol ser una expressió contemporània, i correspondre als habitants i a la terra mediterrània lluminosa i transparent.

Durant segles l'orgue ha sigut exponent de cultura i prestigi. Amb aquest instrument, amb la seua energia i les seues veus volem donar testimoni de les intencions de tot un conjunt de persones per recuperar aquest fi.

Gerhard Grenzing
Mestre orguener