Lambert Climent

Naix a València. Realitza la carrera de cant en el Conservatori Superior d'aquesta ciutat amb la catedràtica Carmen Martínez, obtenint les màximes qualificacions. Com a becari de la Fundació Santiago Lope de la Diputació de València, amplia estudis amb Marius van Altena, Montserrat Figueras, Esperanza Abad i Bruno Turner.

Col·labora assíduament amb grups especialitzats en el renaixement i barroc europeu com Camerata Ibèria, Sacqueboutiers de Toulouse, La Romanesca, Grup Speculum, Xácara, Cor de cambra del centre de música antiga de Pàdova, Capella de Ministrers, entre altres.

Des de 1987 treballa regularment amb la capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, que dirigeix Jordi Savall.

Lambert Climent té nombroses gravacions discogràfiques per als segells Astrée-Audivis, Alia Vox, Ariane, Harmonia Mundi-Ibèrica i Fonti Musicali, així com per a diverses cadenes de ràdio i TV europees i americanes.

Realitza gires de concerts per Espanya, Europa, Hispanoamèrica, Estats Units d'Amèrica, Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Israel i Filipines. Al camp de l'oratori, és invitat per orquestres com Le Concert des Nations, O.C.B. i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona, Virtuosos de Moscou, Simfònica de Galícia, entre altres, essent dirigit per Josep Pons, Jordi Savall, Carles Ponseti, E. Martínez Izquierdo, Juan José Mena, Justin Brown, Joan Company, Juan Luis Martínez, García-Navarro, etc. Sota la direcció d'Enrique García Asensio i amb l'Orquestra de la R.T.V. Espanyola va estrenar l'oratori La Vida de María del compositor valencià Amando Blanquer.

Imparteix cursos de tècnica vocal i interpretació a València, Catalunya, Andalusia, Galícia, al Conservatori de Lanzarote, a l'Escola de Cant de l'Orfeó Donostiarra i en els cursos internacionals de Palma de Mallorca, Peñíscola i Sant Feliu de Guixols.

Carlos Mena

Va nàixer a Vitòria-Gasteiz (1971) on va realitzar estudis musicals a l'Escola de Música Jesús Guridi. Començà a especialitzar-se en el repertori de contratenor amb Ch. Brett en màster-classes. En 1992 ingressa en la Schola Cantorum Basiliensis de Basilea (Suïssa), per a especialitzar-se en el repertori del renaixement i del barroc, sent les seues mestres R. Levitt, R. Jacobs, J. Cash i E. Kirkby.

Com a solista canta regularment amb Orphenica Lyra (J. M. Moreno), La capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI, Le Concert des Nations (J. Savall), Ensemble Guilles Binchois (D. Vellard), Ricercar Consort, Collegium Vocale Gent (P. Pierlot), Concerto Italiano (R. Alessandrini). American Bach Soloist (J. Thomas), Wiener Akademie (M. Haselböck) així com amb les orquestres Ciutat de Granada, Filharmònica de Gran Canària, Simfònica d'Euskadi, Simfònica de Bilbao, Comunitat de Madrid, etc... el que li porta a cantar en festivals; i sales de tot Europa, Amèrica, Àsia i Oceania.

Ha gravat per a DECCA, Accord, Deutsche Harmonia Mundi, Glossa i Alia Vox.

En 1997 interpreta Orfeu en Orfeu i Euridice de Ch. W. Gluck al Teatre Guaira de Brasil. En 1999 el Pastor en L'Orfeu de C. Monteverdi al Teatre Reial de Madrid i en 2001, Angelo Custodo en Rapresentazione di Anima e di Corpo d'Emilio de Cavalieri al Teatre Royal de la Monnaie (Brusel·les).

Ha sigut professor invitat als Seminaris de Música Antiga del Conservatori de L'Escorial i en els Cursos de Música Antiga que organitza la Universitat de Salamanca.

Ignasi Ribas

Neix a València l'any 1963, ciutat on obté els títols de professor de piano i de clavecí. Interessat, però, en l'estudi de l'orgue inicia aquesta especialitat amb Vicent Ros, formació que completa a Barcelona sota la direcció de Montserrat Torrent.

L'any 1988 obté el Segon Premi en el Concurs Nacional de Joventuts Musicals celebrat a Girona. L'any 1990 li va ser atorgat el Premi Andrés Segovia d'Interpretació de Música Espanyola a Santiago de Compostela. L'any 1998 obté el Diploma de Postgrau pel Departament de Musicologia del C.S.I.C., a Barcelona.

Com a organista ha participat en diversos cursos especialitzats amb els professors M. Guyard, Jean Boyer, Hubert Meister, Michael Radulescu, Guy Bovet i S. Szathmary. Com a solista o acompanyant de diversos grups instrumentals i vocals, ha participat a nombrosos cicles de concerts i festivals internacionals a Espanya, Suïssa, Portugal, Alemanya, França, Itàlia, Canadà i EEUU.

El seu repertori com a solista comprèn pràcticament tots els estils de la literatura organística, encara que dedica especial atenció a la música espanyola, essent remarcable la seva tasca per la difusió de la música espanyola contemporània.

Ha enregistrat cinc CD amb els grups Concert de les Arts, Petits Cantors d'Andorra, l'Orquestra Nacional de Cambra de Andorra i amb el trompetista Ricard Casañ.

Andrés Cea

Andrés Cea és un organista format primerament a Espanya i, més tard, a la classe d'orgue de Jean Boyer al conservatori de Lille (França) i en la Schola Cantorum de Basilea (Suïssa) amb el professor Jean Claude-Zehnder. Interessat en la interpretació amb instruments històrics va estudiar també clavicèmbal i clavicordi, i va treballar durant diversos anys al camp de l'organeria, col·laborant en la restauració de nombrosos instruments d'Espanya i França

Com a fruit del seu renovat acostament a l'orgue ibèric i a la seua música, ha publicat diversos treballs d'investigació, impartit cursos, pronunciat conferències i ofert concerts tant a Espanya com al Marroc, Suïssa, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca i els Països Baixos, gravant també per a RNE, Swedish Radio i WDR Alemanya.

És autor dels catàlegs d'orgues de les províncies de Cadis, Huelva i Jaén, realitzats gràcies als "Premis a projectes d'investigació musical" concedits pel Centre de Documentació Musical d'Andalusia. Els seus enregistraments discogràfics inclouen el CD Alabança de tañedores, per a la col·lecció "Documentos Sonoros del Patrimonio Musical de Andalucia" que patrocina la Junta d'Andalusia, així com Tiento a las Españas, per al segell Lindoro.

És titular de l'orgue Juan Debono (1794) de l'església del Salvador de Sevilla i director de la Academia de órgano de Andalucia, projecte docent patrocinat per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia.

Cor de la Generalitat Valenciana

Dependent de l'Institut Valencià de la Música, va fer la seua presentació al desembre de 1987 amb el nom de Cor de València. El seu director titular és Francesc Perales; Salvador Moroder el seu assistent de direcció, i Francisco Hervás el seu pianista acompanyant. Ha actuat preferentment amb l'orquestra de València, al Palau de la Música, i també amb bona part de les principals orquestres espanyoles. En l'àmbit internacional ha col·laborat entre altres formacions amb els Virtuosos de Moscou, l'Orquestra de Cambra d'Holanda, l'Orquestra Barroca de la Comunitat Europea, Academy of St. Martin-in-the-Fields, English Chamber Orchestra, Orchestre du Capitole de Toulouse i Gustav Mahler Jugendorchester. Ha cantat sota la direcció de Francesc Perales, Claudio Abbado, Antonello Allemandi, Bertrand de Billy, Franz-Paul Decker, Manuel Galduf, Enrique García Asensio, García Navarro, Ángel Gil Ordóñez, Miguel Àngel Gómez Martínez, Leopold Hager, Robert King, Sir Neville Marriner, Lord Yehudi Menuhin, Krzysztof Penderecki, Josep Pons, Michel Plasson, Georges Prêtre, Helmuth Rilling, David Robertson, Guennadi Rojdestvenski i Antoni Ros-Marbà.

El Cor de la Generalitat Valenciana té en el seu repertori obres simfonicocorals de totes les èpoques, i ha participat també en produccions operístiques del Teatre Principal de València, Real de Madrid, Liceu de Barcelona, etc. Amb l'espectacle Tramuntana Tremens, del compositor Carles Santos, ha recorregut els principals festivals europeus. Va cantar en la Cerimònia de Clausura dels Jocs Olímpics Barcelona '92 i en la seu de la UNESCO a París. Ha col·laborat amb el grup teatral La Fura dels Baus en els muntatges de L'Atlàntida de Falla i El martiri de Sant Sebastià de Debussy, que va ser estrenat en l'Òpera de Roma; també intervingué a l'estrena a Espanya de Mass, de Leonard Berstein. Ha gravat per al segell Harmonia Mundi obres de Mompou, Luis de Pablo i Falla, sota la direcció de Josep Pons, i un disc amb música del temps del papa Alexandre VI per al segell Naïve / Auvidis, junt amb Capella de Ministrers. Pròximament participarà en la integral discogràfica de l'obra de Joaquín Rodrigo editada per EMI.

Francesc Perales

El seu director titular, Francesc Perales, va nàixer a Xàtiva en 1959. Va realitzar estudis musicals al Conservatori Superior de València on va obtindre el títol de professor de clarinet. Va estudiar direcció de cor i orquestra amb Eduardo Cifre, José Ferriz i Manuel Galduf, obtenint premi d'honor en ambdues especialitats. Assisteix a més a més a un curs amb Helmut Rilling. Ha dirigit al Cor Nacional d'Espanya i a les orquestres de València, Joaquín Rodrigo, Collegium Instrumentale, del Conservatori de València i Simfònica de València. També ha dirigit al Grup Instrumental de València al festival de música contemporània ENSEMS. Va ser assistent de Georges Prêtre en les representacions del Martiri de Sant Sebastià de Debussy a Cagliari i ha impartit un taller de cant coral sobre L'Oratori de Nadal de J.S. Bach en els Cursos Manuel de Falla de Granada, sota la direcció artística de Helmuth Rilling. Al front del Cor de la Generalitat Valenciana, del que és director titular des de 1988, ha oferit concerts amb obres de Bach, Rossini, Mendelssohn, Luis de Pablo, Penderecki, etc., així com de nombrosos compositors valencians.

Amando Blanquer

Naix a Alcoi en 1935. Es forma a València sota la tutela de Manuel Palau i M. Asins. A París amb Olivier Messiaen, Daniel Lesur i Pierre Wismer, i en Roma amb Goffredo Petrassi. La seua obra abraça una copiosa gamma: peces per a piano, guitarra, orgue, conjunts de cambra, composicions orquestrals, obres amb solista i orquestra en les quals la part concertant va des del clavecí fins al fagot o la tuba. Creacions per a banda i una riquíssima producció coral entre les quals destaquen: Cantata de Nadal, Vida de María, una Simfonia Coral i una òpera, El triomf de Tirant, estrenada al Teatre Principal de València en 1992 amb èxit de crítica i públic. En el pla teòric se li deu una Tècnica del contrapunt i Anàlisi de la forma musical, que han sigut manuals de base, ja que no es pot oblidar la seua faceta de pedagog. Ha ocupat, successivament, les càtedres de Contrapunt i Fuga, així com la de Composició i Orquestració, que el condueixen a la direcció del Conservatori Superior de València en 1971 (exerciria aquesta funció fins a 1976). Per tant, en Blanquer es troben les dimensions musicals per a fer de la seua persona un excel·lent coneixedor de les possibilitats compositives, sent un gran constructor en permanent invenció, d'inspiració sorprenent, sempre equilibrada i humana, traços tots que li han permés forjar-se una sòlida reputació creditora de l'estimació i l'admiració d'intèrprets i institucions musicals nacionals i estrangeres. Amando Blanquer és punt de referència indispensable dins de la composició musical valenciana d'aquest segle.

Escolania de Ntra. Sra. dels Desemparats

L'Escolania de la Verge va ser fundada el 7 desembre de 1.958 per iniciativa del llavors arquebisbe de València, D. Marcelino Olaechea. Les seues veus sonen diàriament a les 13.00 h. en la Reial basílica de la Verge, solemnitzant l'Eucaristia.

Durant la seua estada en l'Escolania, els xiquets reben els estudis des de tercer de primària fins a completar el primer cicle de secundària. Així mateix dediquen la major part del seu temps a les activitats musicals: llenguatge musical, piano, violí i cant coral. Paral·lelament a la seua activitat litúrgica, aquest cor de veus blanques ofereix concerts amb especial dedicació a la música sacra, i amb una presència important d'autors contemporanis.

Col·labora habitualment amb l'Orquestra de València en la interpretació d'obres simfonicocorals. Entre les obres en què ha participat mereixen destacar-se les simfonies 3a i 8a de G. Mahler, la Passió segons S. Mateu de J.S. Bach, la Simfonia Dant de F. Listz, la Cantata-divertimento Alegries d'Antón García Abril, Carmina Burana de C. Orff, la Cantata de S. Nicolás de B. Britten, etc… Quant a les òperes ha col·laborat en el muntatge de Tosca , La Boheme i Turandot de G. Puccini; La Flauta Màgica de W.A. Mozart i a l'estrena mundial de Luna de José Mª Cano, junt amb Plácido Domingo i Ainhoa Arteta entre altres. Durant el passat mes de juliol ha participat a l'estrena a Espanya de l'obra Mass de Leonard Bernstein als festivals de Santiago de Compostel·la, Castell de Perelada i Sagunt a Escena, junt amb l'Orquestra de València i el Cor de la Generalitat Valenciana. Ha sigut dirigida per batutes de prestigi com Sergei Comissiona, Aldo Ceccato, Gianandrea Noseda, Manuel Galduf, Enrique García Asensio, Miguel Ángel Gómez-Martínez, Ticià Severini, etc... També ha compartit escenari amb cors de veus mixtes de la talla del Cor de València, Orfeó Navarro Reverter, Orfeó Universitari de València, Cor de RTVE i Orfeó Català.

Les seues veus solistes són requerides anualment per a la interpretació d'un dels versos del Miserere de H. Eslava a la catedral de Sevilla, junt amb la Reial Orquestra Simfònica de Sevilla, i són de destacar les seues actuacions en Roma, davant de SS. Pau VI, al Palau Reial de Madrid, al Festival Internacional de Perelada i al festival "Xacobeo´99" de Santiago de Compostela.

Té en l'hi seu haver una gravació del Misteri d'Elx tant en la seua versió antiga (consueta de 1.709) com l'actual, així com dos CD; u dedicat als cants més significatius a la Verge dels Desamparats i un altre arreplegant una selecció de les seues millors nadales.

Entre les seues últimes actuacions destaquen les seues interpretacions de les cantates BWV 90 i BWV 147 de J.S. Bach junt amb el Collegium Instrumentale de València, així com l'estrena a València de la cantata La mort del Bisbe de Bríndisi de Giancarlo Menotti, junt amb l'orquestra de València. Entre els seus pròxims projectes destaca la seua participació el pròxim mes de maig de l'òpera Maror de Manuel Palau

El seu director musical, Luis Garrido, va nàixer a Xirivella i va iniciar els seus estudis musicals en aquesta Escolania a la qual va pertànyer sis anys. Després va continuar els seus estudis musicals centrant la seua activitat principalment al camp coral. És professor de solfeig i teoria de la música, transposició i acompanyament pel Conservatori Joaquin Rodrigo de València i actualment finalitza els seus estudis de musicologia en el mateix. Pertany a diversos cors, ha participat en cursos específics de direcció coral i música antiga.

Joxe Benantzi Bilbao

Naix en Mundaka (Bizkaia). Realitza estudis de piano, clave, orgue, cant, direcció de cors i música antiga en diversos conservatoris i centres especialitzats d'Espanya, amb professors com Esteban Elizondo, María Folco, Alberto Blancafort, Loreto Imaz, Gregorio García, Javier Artigas; obtenint les màximes qualificacions. Posteriorment es trasllada a Basilea (Suïssa), on estudia orgue amb el professor Brett Leighton, assistint també a distints cursos de postgrau i especialització, amb professors com Montserrat Torrent, André Isoir, Michael Radulescu, Daniel Roth.

Té en l'hi seu haver diversos guardons com el premi fi de carrera del Conservatori Superior de Música de Sant Sebastià (Gipuzkoa) en l'especialitat d'orgue i el premi "Andrés Segòvia" de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Des de 1993 és professor d'orgue del Conservatori Superior de Música "Oscar Esplà" d'Alacant i catedràtic interí des de 1999.

Com a clavecinista i organista ha realitzat concerts per tot Europa, treballant amb importants orquestres i grans directors: Orquestra simfònica d'Euskadi, Orquestra "Ars Viva", Orquestra de cambra de l'Ampurdà, Simfònica d'Alacant i directors com Yehudi Menuhin.

Actualment dirigeix el grup de música antiga "Capella Joan Baptista Comes", és organista titular de la S. I. Catedral del Salvador d'Orihuela (Alacant), president de la "Associació Maties Salanova" d'amics de l'orgue de la província d'Alacant, professor de música i mestre de la "Schola Cantorum" del Seminari Diocesà d'Orihuela i membre del secretariat de música dependent de la delegació de litúrgia del Bisbat Orihuela-Alacant.

Fabio Ciofini

Realitzà els estudis d'orgue i piano al Conservatori de Perugia amb W. Van de Pol i M. F. Spaventi. Estudià clavecí a l'escola de música de Fiesole amb A. Fedi. Posteriorment contínua els seus estudis d'orgue al Conservatori d'Amsterdam amb el prof. J. Van Oortmerssen, obtenint en 1999 el diploma "Post - Graduate" en música barroca. En 1995 va ser nomenat organista titular de la col·legiata de S. Maria la Major de Collescipoli, que posseeix un important instrument històric construït per Willelm Hermans en 1678. Ofereix regularment concerts i classes magistrals a Itàlia, Europa i Estats Units, i és invitat a participar importants Festivals: California State University of Chico (Califòrnia U.S.A.) Oundle (Anglaterra), Xàbia, etc. Fabio Ciofini manté una important activitat com a director de cor. Ha gravat per al segell "Bottega Discantica" (en l'orgue Hermans de Collescipoli i en els Orgues històrics d'Úmbria), per a Anthology Record. Actualment és professor en el "Civico Istituto Musicale A. Onofri" de Spoleto.

Cor Cabanilles

El Cor Cabanilles d'Algemesí és una formació a veus mixtes amb 80 cantors d'edats compreses entre els 16 i els 45 anys. La seua activitat es desenvolupa en la participació a les celebracions litúrgiques més importants a la Basílica de St. Jaume d'Algemesí i en una intensa activitat concertística tant per l'estat espanyol com per la resta d'Europa. Participació en diversos encontres i concursos corals entre els que destaquen els de Loreto (Itàlia) i Llangollen (País de Gal·les), Primer premi del VII Certamen Internacional "Villa de Avilés" en 1990, etc. Entre tota la interpretació del Cor Cabanilles ocupa un lloc destacat la reposició completa en l'any 1979 de les "Danses al Stim. Corpus Cristi" del valencià Joan Bta. Comes, que no s'havien interpretat en la seva totalitat des de feia trecents anys, i un treball prioritari d'interpretació de l'obra vocal de Cabanilles així com de la Polifonia valenciana. Ha efectuat dos enregistraments discogràfics: "Quatro Villancicos del Padre Soler" en l'any 1986 "Obra vocal de Cabanilles" en 1990 El Cor Cabanilles fou fundat i és dirigit actualment per Diego Ramón Lluch.

Josep Vicent Giner

Organista i clavecinista nascut a Dénia en 1970. Inicia els seus estudis d'orgue amb el professor holandés Rynko Ottes. Continua la seua formació als Conservatoris Superiors de Música de Barcelona i de Múrcia, amb els professors Josep Mª Mas i Bonet (orgue) i Javier Artigas (clavecí), i en la Facultat de Música i Art Dramàtic de Viena (Àustria), amb el professor Michael Radulescu (orgue), i Karl Östereicher (direcció d'orquestra).

Finalitza els estudis superiors amb les màximes qualificacions en ambdues especialitats, orgue i clavecí, destacant el Premi Extraordinari fi de carrera d'orgue al Conservatori del Liceu de Barcelona; segon premi en el Concurs Permanent de Jóvens Intèrprets de Joventuts Musicals Espanyoles realitzat a Sevilla en 1992. El grau acadèmic "Magister Artium" de la Universitat de Viena, amb la qualificació de cum Laude, i el Premi al Mèrit Artístic del Ministeri de Ciència i Cultura Austríac.

És invitat regularment a participar en festivals, tant a la Península Ibèrica com a Europa, com a organista i clavecinista solista, oferint programes de música renaixentista, barroca, romàntica, contemporània i de cambra. Es director dels Cors de veus Blanques de Dénia i Pedreguer. Ha realitzat enregistraments per a Ràdio 2 Clàssica, Canal 9, Catalunya Música, etc...

Recentment ha començat l'enregistrament d'una col·lecció de set discos compactes per a Produccions Ciutat Barroca, amb el títol Col·lecció Instrument Rei, el primer dels quals, dedicat al romanticisme, es realitzà al gran orgue Cavaillé-Coll de la Basílica de Santa Ma. del Coro de Sant Sebastià.

És membre del grup de cambra Accademia Arcadia, del Trio Joan Baptista Comes. Col·labora regularment amb l'orquestra de València i amb la Real Filharmonía de Galícia. És director artístic del festival internacional d'orgue, que se celebra anualment, a l'Església de la Santa Creu de Pedreguer (Alacant).

Diego Ramón Lluch

Nascut a Picassent (València) el 1948, cursà els estudis d'harmonia, piano i orgue al Conservatori Superior de Música de València. Llicenciat en Filosofia i lletres a la Universitat Pontificia de Salamanca. El 1971 va fundar la Schola Cantorum d'Algemesí. Durant cinc anys va realitzar els cursos de Pedagogia Musical i Direcció Coral a Kecskemét, Hongria, amb els professores Péter Erdei, Ida Erdei, Ildikó Herboi i Helga Szabo. És instructor dels cursos internacionals de direcció coral de l'Orfeó Lleidatà. Des del 1988 és professor i col·laborador del programa "Música a l'escola" de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. És organista i mestre capella de la Basílica de St. Jaume d'Algemesí des de 1971.

Actualment és organista titular del Cor Nacional de Petits Cantors d'Andorra, país on resideix i exerceix la seva activitat pedagògica.

En 1999 promou la creació de la Fundació Amics dels Orgues dels valls d'Andorra, entitat dedicada a divulgació de la cultura organística en aquest país.