|
L'Orgue de l'església de
Pedreguer
El nou orgue fou concebut, des del seu
inici, per a integrar les funcions de retaule i instrument
litúrgic amb la seua presència física dins de l'església.
Al principi, la ubicació darrere de l'altar major fou
afavorida, però durant el desenvolupament del projecte els
avantatges de la implantació actual foren cada vegada més
evidents. En la seua forma final l'orgue ocupa la situació
tradicional del País Valencià, lateral, aprofitant la poca
profunditat del creuer nord i sonant de la forma més
directa i pràctica cap als dos braços de l'església: la
nau principal i la bella capella del Santíssim.
|
 |
|
Tubs
de l'orgue major
Foto:
Serafín Sivera |
La seua gran alçària es deu a la
presència dels tubs del flautat de 16 peus (de més de 5
metres d'altura) a la façana i la superposició de la
divisió de l'orgue major damunt del positiu, cosa que
aconsegueix, comptant la base i la consola, una composició
en tres nivells principals. Assegut al mateix nivell que
l'altar major, arriba quasi fins a l'altura de les voltes.
Per a articular aquest gran volum i buscar un sentit
d'escala, l'element superior de la façana corresponent a
l'orgue major està concebut com un orgue dins i damunt de
la resta de l'instrument, amb torres en planta punxegudes
que destaquen de la forma plana del nivell inferior.
|
 |
|
Perspectiva
de l'orgue
Foto:
Serafín Sivera |
El llenguatge arquitectònic i
decoratiu utilitzat en el disseny d'aquest moble es pot
caracteritzar com a classicomodern. La inspiració de la
seua forma i composició deriva directament de la tradició
gòtica- renaixentista- barroca, i les divisions interiors
es reflecteixen en les proporcions i en els mateixos tubs
empleats a la façana. L'alçària i amplària d'aquesta
façana fa possible la poca profunditat de l'instrument, i
s'aconsegueix així un òptim efecte sonor i visual.
Aletes de fusta reemplacen les
rematades tradicionals, però formen les mateixes divisions
proporcionals. A més a més, gelosies de llistons fins i
daurats tapen les claraboies que hi ha damunt dels tubs, on
antigament foren ubicades talles. Línies fines de daurat i
policromia verda serveixen per a destacar les aletes i les
divisions entre muntants.
|
 |
|
Torres
de pedals en xamfrà
Foto:
Serafín Sivera |
Per a rematar la identitat ibèrica
d'aquest instrument, la trompeteria vola per damunt de
l'organista, però a més a més volem recalcar la tradició
valenciana, tan prop de la terra del famós organista del
segle XVIII, Joan Baptista Cabanilles. Per aquest motiu
acabàrem en xamfrà les grans torres laterals de
pedal amb
el flautat de 16 peus (antigament de 26 pams). Un enginy que
aconsegueix accentuar l'esveltesa del moble i pel mateix
motiu la seua antiguitat d'origen.
|
 |
|
Sol
i lluna
Foto:
Serafín Sivera |
Com a últims detalls, el sol i la
lluna contribueixen com a motius simbòlics i decoratius; la
resurrecció resplendent que gira i demostra la presència
de l'energia i del vent. La lluna que simbolitza la nit,
vençuda en la seua situació inferior per la llum del sol a
dalt.
Simon Platt
Arquitecte de l'orgue
|
L'orgue: Tècnica i filosofia
L'orgue de l'església de la Santa Creu
de Pedreguer es compon, amb poques paraules, de les
següents parts:
|
 |
|
Teclats
Foto:
Serafín Sivera |
24 jocs o registres repartits en dos
teclats manuals i un de pedal. Les transmissions de les
notes es fan a través de la mecànica suspesa, que uneix
les tecles directament amb les vàlvules, tècnica molt
apreciada ja en els orgues històrics per la pulsació
sensible i fidel que comporta. L'accionament dels registres
o diferents timbres, és igualment mecànic.
L'orgue és un instrument de vent i té per tant un
motor-ventilador que el produeix i dues manxes amb plecs de
pell que regulen l'aire i respiren com un pulmó.
|
 |
|
Tracció
mecànica de l'orgue
Foto:
Serafín Sivera |
El nombre total de tubs és de 1.500,
hi ha de fusta i d'estany, cada un dels quals està calculat
i preparat per a l'acústica de l'església de Pedreguer, i
finalment ha estat acuradament ajustat a ella. El pes total
de l'instrument és de 9 tones; la seua construcció costà
aproximadament 6.000 hores. Darrere de totes aquestes dades
tècniques, està el desig de tot un equip, de crear bellesa
i harmonia: una obra d'art, que com a tal, té
necessàriament la seua filosofia pròpia.
|
 |
|
Perspectiva
de l'orgue
Foto:
Serafín Sivera |
La creació d'un orgue és un fet únic,
irrepetible i com l'instrument ha de perdurar a través dels
segles tenim una altra responsabilitat, augmentada encara
més pel fet de la donació directa de la Fundació Server i
Pérez, entitat que comprà i regalà l'instrument a la Vila
de Pedreguer.
Una obra d'art necessàriament ha de
ser completa i equilibrada. Un orgue consta de múltiples
detalls que precisen molta atenció per a poder jugar
harmoniosament en conjunt, des del disseny de la façana al
moviment subtil i segur de cada peça, el vent i la veu de
cada tub.
|
 |
|
Perspectiva
dels teclats
Foto:
Serafín Sivera |
Estilísticament, l'orgue de
l'església de Pedreguer està format tant per tècniques
centroeuropees com ibèriques, el resultat musical d'aquesta
simbiosi permet interpretar un gran nombre de composicions,
però sobretot el nostre instrument vol ser una expressió
contemporània, i correspondre als habitants i a la terra
mediterrània lluminosa i transparent.
Durant segles l'orgue ha sigut exponent
de cultura i prestigi. Amb aquest instrument, amb la seua
energia i les seues veus volem donar testimoni de les
intencions de tot un conjunt de persones per recuperar
aquest fi.
Gerhard Grenzing
Mestre orguener
|
|
